FALTAN:

PARA EL GRAN TORNEO!!!

viernes, 21 de junio de 2013

Hola a todos!!! primero de todo disculparme, pero he tenido unos problemas con el PC y lo mas importante unos problemillas con mi  amiga la ELA....

En octubre continuamos con cambios empiezo a tener  muchos problemas para subir escaleras, tuve que empezar a reformar el baño de casa para adaptarlo a mis nuevas necesidades. Mis problemas de movilidad eran ya muy evidentes, en la cama me costaba un mundo girarme, imposible ponerme boca abajo, con el consecuente problema de que no descansaba bien.

Noviembre comenzó con que ya no podía levantarme del sofá,  y de la silla me costaba cada día mas. Por este motivo no tuve mas remedio que comprar un sillón levantapersonas, el resto del mes fue bastante estable dentro de lo que cabe.

A principios de diciembre ya me cansaba mucho con la muleta y salir de casa me cansaba mucho, consecuencia de ello y bajo consejo de los médicos tuve que usar la silla de ruedas, un paso que me marca un antes y un después de la enfermedad, verme sentado en una silla de ruedas me provoco bajón considerable pero era necesario para continuar....Lo bueno de este mes eran  las fechas navideñas ya que ver y sentir a mis hijas contentas y nerviosas por los futuros regalos me aliviaba y por momentos me olvidaba de mi situación. Todos en estas fechas solemos acordarnos de seres queridos que ya no están con nosotros y desearnos salud y suerte pues este final de año fue muy especial para mi ya que me sentía extraño quería volver atrás con  todas mis fuerzas y poder disfrutar de unas fechas tan entrañables con los mios, pero la realidad es la que es y la tienes que desgraciadamente que asumir.....

6 comentarios:

  1. hola Jaime soy Kiko te felicito por la gran fuerza de voluntad que estas poniendo para pasar el dia a dia, por lo que pones las fechas de navidad te ayudaron para coger fuerzas y disfrutar con los tuyos ....que son una gran familia....ayer también fue un gran dia para que la gente se mentalice un poco de lo que es esta enfermedad.....lo digo por lo de TV3....estuvisteis geniales ...sois estupendos..bueno en otro momento ya te iré poniendo algo ,para que sepas que estamos ahí contigo...un abrazo muy fuerte

    ResponderEliminar
  2. hola jaime,
    avui escric per felicitar-te per tot el que vau fer en el torneig. Va ser un dia especial, i imagino que per a tu especialment.

    Crec que heu tingut una gran pensada a l'hora de sensibilitzar tanta gent en un acte com el que vau organitzar. Per la meva circumstància, vaig poder gaudir-ho poca estona, però em va ser suficient per veure que va ser una jornada molt emotiva.

    Estic content i agraeixo haver pogut gaudir d'una jornada com aquesta.
    Molta sort, amic
    Lluç

    ResponderEliminar
  3. Hola Jaime,
    Estamos muy contentos con lo bien que salio el torneo, pasamos un dia fabuloso y gracias a la union de todos fue TODO UN EXITO!!Seguiremos luchando por ti y para ti!!
    Muchos besos, te queremos tu hermano y tu cuñada.
    Rafa y Montse.

    ResponderEliminar
  4. bona tarda Jaime,
    com estas?...vull pensar que ens seguiras escrivint coses, encara que el dia del torneig hagi acabat, no?

    A veure si et veus amb ànims...jo t'envio els meus....
    LLuç

    ResponderEliminar
  5. hola Jaime ayer estuve un rato contigo y me alegre un monton de poder verte ,tu fuerza de votuntad te hace mas grande todavía..
    también te digo que tienes una gran suerte de tener una gran familia que está ahí contigo apoyándote en cada momento ...te doy un gran abrazo y hasta otra

    ResponderEliminar
  6. hola jaime,
    fa temps que no et llegeixo...o millor dit, que no escrius...jo no he pogut estar massa pendent i la veritat, és que desconec si despres del torneig, ja ho has deixat o si per problemes de salut no t'és possible escriure. Malauradament, els meus pensaments van més per a aquesta segona opció que per la primera. Desconec el teu estat i fins i tot, si aquestes ratlles t'arribaran, però saps què?, em mou l'esperança que potser si les vegis. I si no és així, tant me fa. Quantes coses t'caben sent igual en determinades ocasions, no? no ho penses? segur que et passa...
    Doncs, com et dic, hi ha tantes coses que te la poden bufar com coses que et poden motivar...a vegades petites, a vegades inexistents, a vegades imaginades...però n'hi ha. A mi, em motiva, ara mateix, pensar que les meves lletres t'arribaran i encara seran capaces de treure't un bri de lluita, un bri d'ànim, un bri de pau acompanyada, si hi som a temps.

    He obert diversos cops el blog i la veritat és que m'he sentit ofegat per la sensació que ja no puguis escriure. He imaginat mil raons, cap d'elles optimista. No he pensat que ets fent la volta al mon en cadira de rodes...més aviat, en el teu mon en cadira de rodes.
    Saps que noiet? que el teu mon en cadira de rodes interessa a molta més gent de la que penses. Mentre pensis hi serem, mentre t'emocionis hi serem i mentre ningu em digui el contrari, et seguiré enviant un missatge de lluita. Simplement perque hi ha coses que s'ho valen.
    On siguis, lluita. Perque val la pena, perque cansats, el repós te millor gust.
    Jo tambe soc amb tu,
    Lluç.

    ResponderEliminar